Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges

10 de juny del 2011

POEMES EN NEGATIU


Direcció i producció: Esther Fabrellas  
Coordinació: Carles Turat
Poetes: Esther Fabrellas, Anna Perera i Carles Turat
Fotografia: Elena Cañadas i Esther Fabrellas
Models: Ana Igea, Isa Latorre, Almudena Ortega, Lucia Rocha i Quim de Quintana

PROPERAMENT PREESTRENA A GIRONA!!!

13 de gener del 2011

Teatro contra Goliat

Granada, 13 de gener del 2011

Res millor que fer la primera entrada del bloc de l'any amb l'explicació del nou taller que començo a Granada, molts de vosaltres segur que us agradarà. Si la cosa prospera i m'agrada encara més, ho podem exportar a Girona, que bona falta ens faria.

Una forta abraçada per tots.

Text extret del web que hi ha a dalt:

Dentro del “teatro de la escucha” existen muchas posibilidades. Una de ellas es el “teatro contra Goliat”. Se trata de un trabajo orientado a grupos y colectivos que quieran usar el teatro como una forma de conocimiento de la realidad y de actuación sobre esa realidad. El “ Teatro contra Goliat” trabaja a partir de imágenes de la realidad que construimos con  nuestro propio cuerpo. Desde ellas avanzamos hacia la configuración de escenas y a la puesta en marcha en diferentes espacios de la acción diseñada.
El “Teatro contra Goliat”
Nos habilita para trabajar desde abajo, con solo nuestro cuerpo y nuestra voz, con humildad, pero aprendiendo a apuntar nuestra acción justo al lugar adecuado, como la piedra que lanza David a la cabeza de Goliat.

Es un teatro en el que pueden participar todos, desde niños a ancianos, desde personas con experiencia y cualidades de acción a personas que puedan pensar que no tienen esas cualidades.

Es un teatro colectivo que parte de educar la mirada, que prepara para tener una misma visión de los problemas que queremos afrontar.

Es un teatro que nos prepara para enfrentarnos a los grandes, a los gigantes, a los poderosos que provocan injusticias.

Es un teatro consciente del poder de la comunicación en el mundo actual y por ello convierte los cuerpos y las voces de los participantes en periódicos humanos, en gritos.

1 de juny del 2008

Espectres

AUTOR: Henrik Ibsen

DIRECCIÓ: Magda Puyo

VERSIÓ: Carles Mallol i Magda Puyo

ACTORS: Emma Vilarasau
Jordi Boixaderas
Ramon Pujol
Mingo Ràfols
Queralt Casasayas



Ibsen comença a escriure l’obra a Roma i, quan envia les primeres notes al seu editor danès cap a l’estiu de 1881, en el manuscrit li comenta: el títol te’l diré més endavant, de moment l’anomeno Drama familiar en tres actes .
En aquells moments, el text va causar una tempesta d’horror i de còlera com mai abans s’havia experimentat. El text dramàtic parlava dels atacs contra els valors de l’església, la defensa de l’amor lliure, l’incest, la sífilis, la qual cosa va dividir profundament la societat fins al punt de prohibir-ne la representació.
Van ser els seus drames contemporanis els que convencen tot Europa de la capacitat del dramaturg de fer “un teatre d’idees amb personatges vius” a partir de l’anàlisi de les tensions entre l’individu i la societat burgesa, la crítica social i els moviments interiors de l’ànima humana, reflexions que van convertir Ibsen en un punt de referència de la renovació escènica europea.
També a Catalunya el dramaturg noruec va causar expectació. Nombrosos autors i intel·lectuals escrivien amb admiració sobre ell (Josep Yxart, Jaume Brossa, Joan Maragall, Ignasi Iglesies, Antoni Rovira i Virgili...) i la seva visió idealista dels drames.



Temàtica actual...
Feminista...
Escenografia moderna...
Actors al 100%...
Direcció acurada i coherent...

PER ANAR A VEURE...

17 de maig del 2008

Kiting Kità

La màgia de la percussió i el claqué. Un gran espectacle per anar a veure.

17 de març del 2008

"Intimitat", un badall constant


de Hanif Kureishi
Adaptació per a l'escena de Gabriela Izcovich
Traducció de Joan Sallent
Dirigida per Javier Daulte
Producció La Villarroel

Repartiment:
Joel Joan
Clara Segura
Pepo Blasco
Elena Fortuny
Josep Julien

Una de les pitjors obres que he vist mai. Sort de la Segura que va salvar una mica l'expedient d'una obra sense sentit, amb una direcció patètica d'un director d'escena que va deixar fer i desfer a un Joel Joan egocèntric, un text infumable que cau constantment en els tòpics teatrals, una escenografia dolenta ajudada per una llum encara més dolenta... Resumint... millor gastar-te els 15 euros en un sopar als Padules!

En Dani Chicano a "El Punt" resumeix a la perfecció el que va ser una de les pitjors vetllades teatrals de la meva vida...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2773101

Espero que la propera sigui millor...

Molts petons a tots els teatreros!!!



18 de novembre del 2007

Oncle Vània


Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets (per ordre alfabètic): Jesusa Andany, Màrcia Cisteró, Jordi Figuera, Rosa Gàmiz, Joana Palou, Fernando Sarrais, Enric Serra i Ramon Vila
Disseny d’espai i so: Oriol Broggi
Disseny d’il·luminació: Pep Barcons
Disseny de vestuari: Marta Pelegrina
Producció: laperla29
Coproducció: Temporada Alta 2007-Festival de Tardor de Catalunya

El passat divendres 9 d'aquest mes al Teatre de Salt es va poder veure aquesta obra de Txèkhov. Altament recomenable per poder veure i escoltar en escena una obra d'aquest genial dramaturg. Tot i que el text té gairebé més de cent anys els temes i conflictes que s'hi exposen són d'una actualitat impressionant. Els personatges de Txèkhov viuen tots una agonia interna que els condiciona amb la relació amb els altres. Aquest conflicte és el que fa avançar l'acció i permet que els personatges parlin de temes que et fan reflexionar.

El muntatge no és un dels millors muntantges que ha passat per Temporada Alta, i la interpretació dels actors dubto que sigui meritòria d'algun premi teatral. Però tot i això vam poder gaudir d'una vetllada teatral agradable.





6 d’octubre del 2007

A la Toscana


Autor i direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Jordi Boixaderas, Lluïsa Castell, Cristina Plazas, Lluís Soler
Disseny d’escenografia: Max Glaenzel, amb la col·laboració d’Estel Cristià
Disseny de vestuari: Montse Amenós
Disseny d’il·luminació: Kiko Planas (aai)
Música: Albert Guinovart
Disseny de so: José A. Gutiérrez
Caracterització: Toni Santos
Ajudanta de direcció: Cristina Clemente
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Ahir a la nit, al Teatre de Salt, vam poder veure una de les propostes teatrals més interessants d'aquesta temporada. Sergi Balbel tornava als escenaris com a dramaturg i director amb A la Toscana.
Novament Balbel va utilitzat la seva "marca personal" de mantenir a l'espectador tens i intrigat fins a l'última escena de la representació. Els actors, tots ells àmpliament coneguts, van interpretar d'una manera magnífica el text, tot i la seva dificultat (...)

Podria escriure frases i frases d'aquesta obra... Va estar genial, feia dies que no sortia del teatre amb una sensació tan agradable...
Tots aquells que l'aneu a veure ja en parlarem...

Un petó!!!