Espectres

AUTOR: Henrik Ibsen

DIRECCIÓ: Magda Puyo

VERSIÓ: Carles Mallol i Magda Puyo

ACTORS: Emma Vilarasau
Jordi Boixaderas
Ramon Pujol
Mingo Ràfols
Queralt Casasayas

Ibsen comença a escriure l’obra a Roma i, quan envia les primeres notes al seu editor danès cap a l’estiu de 1881, en el manuscrit li comenta: el títol te’l diré més endavant, de moment l’anomeno Drama familiar en tres actes .
En aquells moments, el text va causar una tempesta d’horror i de còlera com mai abans s’havia experimentat. El text dramàtic parlava dels atacs contra els valors de l’església, la defensa de l’amor lliure, l’incest, la sífilis, la qual cosa va dividir profundament la societat fins al punt de prohibir-ne la representació.
Van ser els seus drames contemporanis els que convencen tot Europa de la capacitat del dramaturg de fer “un teatre d’idees amb personatges vius” a partir de l’anàlisi de les tensions entre l’individu i la societat burgesa, la crítica social i els moviments interiors de l’ànima humana, reflexions que van convertir Ibsen en un punt de referència de la renovació escènica europea.
També a Catalunya el dramaturg noruec va causar expectació. Nombrosos autors i intel·lectuals escrivien amb admiració sobre ell (Josep Yxart, Jaume Brossa, Joan Maragall, Ignasi Iglesies, Antoni Rovira i Virgili...) i la seva visió idealista dels drames.



Temàtica actual...
Feminista...
Escenografia moderna...
Actors al 100%...
Direcció acurada i coherent...

PER ANAR A VEURE...

Kiting Kità

La màgia de la percussió i el claqué. Un gran espectacle per anar a veure.

Elegy

Hem pres sempre la decisió correcte?

Cobardes

ON COMENÇA LA VÍCTIMA I ON ACABA EL BOTXÍ?

Estamos todos invitados

Titol Original: Todos estamos invitados

Gènere: Drama

Any: 2007

País: Estat Espanyol

Fotografia: Gonzalo F. Berridi

Música: Ángel Illarramendi

Guión: Manuel Gutiérrez Aragón

Director: Manuel Gutiérrez Aragón

El terrorisme és una llosa cap cap societat hauria de patir.
Quan parlo de terrorisme parlo tant del terrorisme civil com el terrorisme d'estat. El primer, des del meu punt de vista, és una autofal·làcia d'un grup d'il·luminats que no tenen consciència del món on viuen. Evidentment que tothom té dret de defensar els seus ideals però no a qualsevol preu. El segon encara és un terrorisme més patètic perquè l'alberg de tots nosaltres, en el sentit de l'estat del benestar, es posa al mateix nivell que un grup de mercenaris manipulats per uns quants tarats.

Bé tota aquesta reflexió ve arran d'aquesta pel·lícula tan recomenable... només hi vaig trobar un petit defecte a la història: al final no s'atraveixen a condemnar amb totes les consequències a un assassí.

Canteca de Macao

La Mirona, 1 de març del 2008

Ahir a la nit hi va haver un festival de rumba catalana a La Mirona. Quin gran descobriment!!! Canteca de Macao és un d'aquells grups que et fa moure, ballar i disfrutar d'un directe amb molta força i ganxo. Una música atrevida combinada amb un espectacle de foc i malabars que encara fan engrescar més al públic.

Si voleu fer un tast d'aquest grup al seu web us podeu descarregar el seu últim cd d'una manera totlament gratuita. Un altre punt a favor del grup!

Us deixo amb la gran frase que va pronunciar la cantant al mig del concert.


"No puedo ser la mujer de tu vida porque soy la de la mía." (Ana)

Oncle Vània

Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets (per ordre alfabètic): Jesusa Andany, Màrcia Cisteró, Jordi Figuera, Rosa Gàmiz, Joana Palou, Fernando Sarrais, Enric Serra i Ramon Vila
Disseny d’espai i so: Oriol Broggi
Disseny d’il·luminació: Pep Barcons
Disseny de vestuari: Marta Pelegrina
Producció: laperla29
Coproducció: Temporada Alta 2007-Festival de Tardor de Catalunya

El passat divendres 9 d'aquest mes al Teatre de Salt es va poder veure aquesta obra de Txèkhov. Altament recomenable per poder veure i escoltar en escena una obra d'aquest genial dramaturg. Tot i que el text té gairebé més de cent anys els temes i conflictes que s'hi exposen són d'una actualitat impressionant. Els personatges de Txèkhov viuen tots una agonia interna que els condiciona amb la relació amb els altres. Aquest conflicte és el que fa avançar l'acció i permet que els personatges parlin de temes que et fan reflexionar.

El muntatge no és un dels millors muntantges que ha passat per Temporada Alta, i la interpretació dels actors dubto que sigui meritòria d'algun premi teatral. Però tot i això vam poder gaudir d'una vetllada teatral agradable.

A la Toscana

Autor i direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Jordi Boixaderas, Lluïsa Castell, Cristina Plazas, Lluís Soler
Disseny d’escenografia: Max Glaenzel, amb la col·laboració d’Estel Cristià
Disseny de vestuari: Montse Amenós
Disseny d’il·luminació: Kiko Planas (aai)
Música: Albert Guinovart
Disseny de so: José A. Gutiérrez
Caracterització: Toni Santos
Ajudanta de direcció: Cristina Clemente
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Ahir a la nit, al Teatre de Salt, vam poder veure una de les propostes teatrals més interessants d'aquesta temporada. Sergi Balbel tornava als escenaris com a dramaturg i director amb A la Toscana.
Novament Balbel va utilitzat la seva "marca personal" de mantenir a l'espectador tens i intrigat fins a l'última escena de la representació. Els actors, tots ells àmpliament coneguts, van interpretar d'una manera magnífica el text, tot i la seva dificultat (...)

Podria escriure frases i frases d'aquesta obra... Va estar genial, feia dies que no sortia del teatre amb una sensació tan agradable...
Tots aquells que l'aneu a veure ja en parlarem...

Un petó!!!