28J

Pels drets de tots i de totes!!!

TOMA LA CALLE

Realment aconseguirem alguan cosa? Aquesta és la pregunta que cada dia em faig quan surto de l'Assamblea que es fa a la Plz. del Carmen de Granada.

Demà veurem el resultat de les eleccions i si realment el moviment ha tingut una incidència real en la societat que ens envolta. Sols espero que a l'Assamblea del dilluns es faci una reflexió sobre les eleccions de demà, perquè sinó el moviment potser, no tindrà sentit.

Hauré de canviar el món, abans que el món em canviï a mi

MARIA MERCÈ MARÇAL

(1952 - 1998)


Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Teatro contra Goliat

Granada, 13 de gener del 2011

Res millor que fer la primera entrada del bloc de l'any amb l'explicació del nou taller que començo a Granada, molts de vosaltres segur que us agradarà. Si la cosa prospera i m'agrada encara més, ho podem exportar a Girona, que bona falta ens faria.

Una forta abraçada per tots.

Text extret del web que hi ha a dalt:

Dentro del “teatro de la escucha” existen muchas posibilidades. Una de ellas es el “teatro contra Goliat”. Se trata de un trabajo orientado a grupos y colectivos que quieran usar el teatro como una forma de conocimiento de la realidad y de actuación sobre esa realidad. El “ Teatro contra Goliat” trabaja a partir de imágenes de la realidad que construimos con  nuestro propio cuerpo. Desde ellas avanzamos hacia la configuración de escenas y a la puesta en marcha en diferentes espacios de la acción diseñada.

El “Teatro contra Goliat”

Nos habilita para trabajar desde abajo, con solo nuestro cuerpo y nuestra voz, con humildad, pero aprendiendo a apuntar nuestra acción justo al lugar adecuado, como la piedra que lanza David a la cabeza de Goliat.

Es un teatro en el que pueden participar todos, desde niños a ancianos, desde personas con experiencia y cualidades de acción a personas que puedan pensar que no tienen esas cualidades.

Es un teatro colectivo que parte de educar la mirada, que prepara para tener una misma visión de los problemas que queremos afrontar.

Es un teatro que nos prepara para enfrentarnos a los grandes, a los gigantes, a los poderosos que provocan injusticias.

Es un teatro consciente del poder de la comunicación en el mundo actual y por ello convierte los cuerpos y las voces de los participantes en periódicos humanos, en gritos.

Premis Octubre

Granada, 7 de novembre del 2010.

Ara fa vuit anys vaig anar per primera vegada als Premis Octubre. Aquella primera experiència em va agradar tant que ja m'ha portat cinc vegades a València (no compto les vegades que hi he anat per Falles, això és un altre post). 

Cada any ha estat diferent, també jo era diferent. Vaig començar com a estudiant de primer cicle, després hi vaig anar com a estudiant de segon cicle i, fins i tot, com a estudiant de doctorat. Enguany però, hi he anat com a escriptora. El destí m'ha portat a pujar a dalt de l'escenari d'un dels bars més emblemàtics de València: Ca Revolta.

Asseguts a les seves cadires hem canviat el món, hem canviat el país, hem creat una idea de nació i hem expressat els nostres somnis. Després de vuit anys, molts dels somnis compartits al voltant d'una de les seves taules s'han complert. De les xerrades n'han sortit periodistes, escriptors, empresaris i fins i tot professors universitaris. 

No sé si el meu somni s'ha fet realitat o no, de fet, tampoc em preocupa. El que sí que puc assegurar és que gràcies als Octubre m'hi he acostat. Ara amb la distància dels anys puc assegurar que els dies que els estudiants passen a València serveixen per aprendre, per compartir i sobretot per conèixer a gent. Gent que al cap dels anys seran els professionals que faran tirar endavant el país. Gent que anys després, com em va passar a mi el dia 28 d'octubre dalt de l'escenari de Ca Revolta, es retrobaran, recordaran els seus dies passats a València i de ben segur que faran créixer el nostre país.

Espero que l'esperit dels Octubre no es perdi mai!

Mentre he escrit el post ha sonat: Ovidi Montllor.

La lluita continua!!!

Visca la precarietat laboral!

Benvolguts tots,

Us deixo un correu electrònic que fa dies que circula per la xarxa. Molts de vosaltres ja l'haureu rebut, d'altres no. Simplement és patètic el que està passant al nostre país. Podria escriure moltes coses abans de deixar-vos amb el correu, però és tanta la ràbia que porto a dins que prefereixo que vosaltres mateixos llegiu, i si cal, us enfadeu.

No m'extranya que molts dels nostres investigadors acabin a l'estranger, on són valorats i pagats pel que són, professionals.

La Generalitat ha incrementat la taxa de tutoria de tesi fins a 400€ (un 280%), que els joves doctorands de Catalunya han de pagar anualment per poder tenir dret a dur a terme un doctorat en el sistema de recerca català. La investigació predoctoral és una activitat professional, equiparable a la que realitza qualsevol altre investigador que treballi en la recerca i que així ho reconeix la carta de Europea per a investigadors. Els 400€ sols fan que agreujar la precària situació del joves investigadors, essent una barrera econòmica que desincentiva i dificulta l'accés a la professió d'investigador...

Els doctorands de Catalunya han fet un manifest per donar a conèixer la seva oposició davant la pujada de les taxes de tutoria de tesi que ha donat a terme la generalitat de Catalunya. Aquí teniu el link del blog amb la informació de la plataforma que preten una reacció conjunta dels pre-docs de diferents Universitats catalanes per intentar canviar això. S'estan recollint signatures per recolzar aquesta iniciativa i presentar a la Generalitat.

http://tutela400euros.blogspot.com/ 

 http://d-recerca.org/tiki-index.php?page=manifest400

El 28J a San Francisco

http://pinkpalangate.blogspot.com

11 de setembre

Sembla que no ho vas entendre
quan vaig mirar-te els ulls
la teva carta em va sorprendre
no esperava menys de tu

No m´agrada seguir lleis
que em resolguin el futur
només faig sempre el que vull

Saps política estimada
més val que t´ho muntis bé
el teu paper és tan miserable
que t´amagues en el temps

No em facis seguir el teu joc
que no vull prendre partit
els discursos sempre m´han avorrit
jo no crec en el poder
jo no crec en l´orgull
jo no vull parlar per ningú

Vull quatre barres
encara que siguin de bar
Vull quatre barres
encara que siguin de bar
M´agrada la gent que em mira els ulls
M´agrada la gent que em mira els ulls
M´agrada la gent que em mira els ulls
Mira´m els ulls!

No t´he vist mai cap paraula
que no enganyi a ningú
sempre m´omple de promeses
d´hipocresia, de joc brut

No em facis seguir el teu joc
que no vull prendre partit
els discursos sempre m´han avorrit
jo no crec en el poder
jo no crec en l´orgull
jo no vull parlar per ningú

Vull quatre barres
encara que siguin de bar
Vull quatre barres
encara que siguin de bar
M´agrada la gent que em mira els ulls
M´agrada la gent que em mira els ulls
M´agrada la gent que em mira els ulls
Mira´m els ulls!

Vull quatre barres
encara que siguin de bar
Vull quatre barres
encara que siguin de bar
M´agrada la gent que em mira els ulls
M´agrada la gent que em mira els ulls
M´agrada la gent que em mira els ulls
Mira'm els, mira'm els, mira'm els ulls!

(sau)