Crònica d'una nit molt surrealista

Salt, 28 de juliol de 2007

Una de les nits més surrealistes de la meva vida. Tot va començar amb un sopar de colla al restaurant El Petit Racó, tot i que el menjar va ser justet el vi, el cava i les birres ens van ajudar a fer el sopar més passador jejeje.
Després, un cop omplertes les ampolles de Casera amb vi, tots cap a barraques. Allà va ser el surrealisme pur i dur... Retrobament amb gent de Torradembarra 97, amb la Glòria i la M. Àngels del Chaco 04, amb la Clara i una seva amiga (ara no recordo el seu nom, em sap greu perquè mira que la noia em va caure bé), batalla campal amb els monis de petits SPI 07 amb birra i ginebra, un cambrer, ja grandet, d'una de les barraques que gairebé ens regalava els cubates i les ratafies, tocada de pits col·lectives (això va per l'Emma i l'Helena jejeje), balls de festa major, concert de Seguridad Social, trobada amb alguns dels nois i noies de P2...

I per acabar-ho de rematar... tornada xino-xano a peu de barraques a Sant Pau per evitar els mossos... Va ser divertit i tot!

En fi, un gran regust de boca per la meva última festa abans de marxar. Merci a tots aquells que vau compartir amb mi instants de la nit.

Us estimo!!!

El retrobament amb l'Estrella

Ara feia molts de dies que no anava de festa amb L'Obi, l'Ester i l'Àgata... BERLÍN FOREVER jejeje.

Doncs res, que vam sortir una estoneta a Carpes després de fer un soparet a base d'amanida, formatges, patès i les sempre delicioses llaunes de Mathaussen.

Us trobaré molt a faltar nenitos!!!

Muaks

Si us plau, llibertat

Vull cirdiar i no puc,
vull plorar i no em surten les llàgrimes,
vull recordar el meu passat i ho veig tot blanc,
vull veure el meu present i és tot gris,
vull veure el meu futur i ho veig tot negre,
vull cridar, riure i plorar...
però no puc.