Ara fa vuit anys vaig anar per primera vegada als Premis Octubre. Aquella primera experiència em va agradar tant que ja m'ha portat cinc vegades a València (no compto les vegades que hi he anat per Falles, això és un altre post).
Cada any ha estat diferent, també jo era diferent. Vaig començar com a estudiant de primer cicle, després hi vaig anar com a estudiant de segon cicle i, fins i tot, com a estudiant de doctorat. Enguany però, hi he anat com a escriptora. El destí m'ha portat a pujar a dalt de l'escenari d'un dels bars més emblemàtics de València: Ca Revolta.
Asseguts a les seves cadires hem canviat el món, hem canviat el país, hem creat una idea de nació i hem expressat els nostres somnis. Després de vuit anys, molts dels somnis compartits al voltant d'una de les seves taules s'han complert. De les xerrades n'han sortit periodistes, escriptors, empresaris i fins i tot professors universitaris.
No sé si el meu somni s'ha fet realitat o no, de fet, tampoc em preocupa. El que sí que puc assegurar és que gràcies als Octubre m'hi he acostat. Ara amb la distància dels anys puc assegurar que els dies que els estudiants passen a València serveixen per aprendre, per compartir i sobretot per conèixer a gent. Gent que al cap dels anys seran els professionals que faran tirar endavant el país. Gent que anys després, com em va passar a mi el dia 28 d'octubre dalt de l'escenari de Ca Revolta, es retrobaran, recordaran els seus dies passats a València i de ben segur que faran créixer el nostre país.
Espero que l'esperit dels Octubre no es perdi mai!
Mentre he escrit el post ha sonat: Ovidi Montllor.
La lluita continua!!!
Espero que l'esperit dels Octubre no es perdi mai!
Mentre he escrit el post ha sonat: Ovidi Montllor.
La lluita continua!!!
2 comentaris:
Molt bo, el post. Compartim sensacions, viscudes per separat, en diferents Octubre's.
Sempre m'han cridat l'atenció, aquests premis (i tot el que comporten), i més tenint en compte la tasca que fa l'Eliseu Climent (impagable!!)
Publica un comentari a l'entrada