Hola gent!!!
Escric la meva primera comunicació des de la civilització de Nicaragua, Matagalpa. Després d'haver viatjat durant 24 seguides i haver passat tots els controls americans vam arribar a la ciutat que ens acollirà durant dos dies. El dijous ja pujarem a les comunitats, per tant no sé quan podré toranar a conectar-me. En favor meu haig de dir que no em van dir res a la frontera jejeje. Vaig passar sola tots els controls perquè com que el transfer era super just ens van començar a separar per anar més ràpid. Total que imagineu-vos la meva fila sola a l'aeroport de Miami... i amb el meu gran anglès intentant buscar les portes d'embarcament i el lloc on havíem de fer el check-in... tota una experiència!!!
A un company de grup, el Pep, se l'han quedat a Miami, encara no saber res d'ell, esperem que avui arribi al vol de les 7 de la tarda... sinó tindrem força merder per trobar-lo, però segur que surt tot bé!!!
Matagalpa és una ciutat molt curiosa, em recorda molt a Resistencia (El Chaco), hi ha totes les comoditats però a la gent se la veu pobre de recursos. A l'hotel on estem allotjats ens han donat un esmorzar per flipar: frijoles, plàtan fregit, ou ferrat, formatge i "tortitas". Tot això acompanyat d'un café... que no cal descriure'l... l'aigua que trobarem a les comunitats segur que és més bona.
Ahir a la nit vam tenir la primera trobada amb la contrapart, ens van venir a buscar amb una frego a Managua i ens van portar fins aquí. No cal dir que la conducció temerària va ser espectacular... El paisatge també és impresionant, els llacs i les muntanuyes estan envoltades d'un verd que et deixa flipat. Després ens van portar a sopar a un restaurant italià, vam provar la birra d'aquí, la Toña, és bona i passa molt suau...
L'horari solar també és curiós. A les 7 de la tarda ja és fosc i es fa clar a les 5-6 del matí. Avui ens hem aixecat a les 6 i ara mateix tinc la sensació que estem a les 7 de la tarda, suposo que és el jet-lag.
La veritat és que encar no tinc gaire res per explicar-vos perquè és el primer dia del viatge. Espero que a la segona comunicació us pugui explicar la primera experiència en les comunitats i el retorn del Pep!!!
Molts petons a tots i totes!!!
A un company de grup, el Pep, se l'han quedat a Miami, encara no saber res d'ell, esperem que avui arribi al vol de les 7 de la tarda... sinó tindrem força merder per trobar-lo, però segur que surt tot bé!!!
Matagalpa és una ciutat molt curiosa, em recorda molt a Resistencia (El Chaco), hi ha totes les comoditats però a la gent se la veu pobre de recursos. A l'hotel on estem allotjats ens han donat un esmorzar per flipar: frijoles, plàtan fregit, ou ferrat, formatge i "tortitas". Tot això acompanyat d'un café... que no cal descriure'l... l'aigua que trobarem a les comunitats segur que és més bona.
Ahir a la nit vam tenir la primera trobada amb la contrapart, ens van venir a buscar amb una frego a Managua i ens van portar fins aquí. No cal dir que la conducció temerària va ser espectacular... El paisatge també és impresionant, els llacs i les muntanuyes estan envoltades d'un verd que et deixa flipat. Després ens van portar a sopar a un restaurant italià, vam provar la birra d'aquí, la Toña, és bona i passa molt suau...
L'horari solar també és curiós. A les 7 de la tarda ja és fosc i es fa clar a les 5-6 del matí. Avui ens hem aixecat a les 6 i ara mateix tinc la sensació que estem a les 7 de la tarda, suposo que és el jet-lag.
La veritat és que encar no tinc gaire res per explicar-vos perquè és el primer dia del viatge. Espero que a la segona comunicació us pugui explicar la primera experiència en les comunitats i el retorn del Pep!!!
Molts petons a tots i totes!!!
5 comentaris:
Esther!!!
Me n'alegro moltíssim que de moment tot vagi bé, espero que a hores d'ara ja hàgiu trobat el vostre comapany, el Pep, si no malament.
Per la Costa Brava tot va molt i molt bé, ja t'ho pots imaginar. Ara estic a punt de marxar cap a la platja, com sempre, si ja semblo un autèntic conguito.
Aprofita l'experiència tant com puguis, fes bondat (no em facis patir!!!!), passa-t'ho de conya i no t'oblidis de miiii!!!
Et trobo a faltar molt!!
Petonets
Sílvia SB
Nena! Que tal? Veig que l'aventura comença bé... Tu disfruta que per putejats ja estem els que ens quedem a Girona currant...jejeje. I com tu saps jo curro molt...(ironia, potser??).
Noticies fresques: he acabat d'escriure la tesina, demà fiestón de celebració!!!
Un petó, Nica.
Emma
uf...em puc imaginar cada una de les sensacions que et corren pel cos a cada instant... no saps pas l'enveja que em fas (i no tant sana...jejeje)cuida't i sobretot empapat de Nica al màxim pq kuan ets aquí la trobes MOLT a faltar. si necessites res digam'ho et donare telfs de contacte. Tailfiuuuuuuu!
Ei!
Almenys ara ja sabem que has trepitjat terra ferma (suposo que vares fer un petó al terra quan vares arribar) i podem estar més tranquilets. Aquí se'ns aproxima un Agost de treballar molt i d'aprofitar els caps de setmana el màxim, així que no ens fas gens, però gens d'enveja :D.
Vagi molt bé!
Albert J.
Guapíssima!! No cal que et desitgi que tot et vagi molt bé, perquè estic segura que tu sola ho aconsegueixes. Per aquí Girona estem bé, però les festes no són el mateix sense tu!! ;) Cuida't molt i disfruta!!
Laura F.
Publica un comentari a l'entrada