Crònica de les aranyes i els escarbats

Matagalpa, 10 d'agost del 2007, 10:36 am

Hola a tots!!!

En primer lloc merci a tots pels comentaris i els mails que m'heu escrit, m'ha agradat molt saber que esteu bé.

Comencem...

Just el dia que vaig fer l'altra entrada al vespre ja vam tenir comunicació amb en Pep. El molt bandarra un cop passat el mal tràngol de Miami el van enviar cap a San Salvador en un hotel de 5 estrelles per esperar un altre vol que el portés a Managua. Es va dedicar a menjar llagosta i llagostins mentre nosaltres ja començavem a introduir-nos en la dieta nica: frijoles, arrós i plàtan (n'estic fins a la punta del nas de menjar tan variat juas juas juas).

Un cop vam tornar a tenir en Pep a Mataglapa vam pujar a la comunitat del Coyolar. Hem estat allà durant set nits, vivint com autèntics cultivadors de café i com a un membre més de la comunitat. No teníem llum ni gairebé aigua, el que significa que el tema higiene ha estat força escueta, però bueno, ahir vam tenir la sort que ens vam anar a banyar a un riu, que us juro que si hagués estat català no m'hi tirava ni de conya.

Ens hem estat alimentant de frescos, frijoles, arrós i sobretot café. Aquí veuen café com si vos aigua, de fet és una de les maneres que tenen per potabilitzar l'aigua.

L'acollida va ser impressionant, s'han volcat completament amb nosaltres, ens han ensenyat tots els racons, cafetales, maizales de la cooperativa de La Esperanza (la contrapart del Coyolar).

Jo, juntament amb l'Oriol, el meu company de casa, vam anar a parar a casa de DonToño. Un sandinista autèntic que va estar lluitant durant la guerra. Cada nit parlàvem hores i hores tot fent el piti a la llum del llum de gas que teníen (per cert si no m'he mort per falta d'hoxígen a aquella casa amb el CO2 que desprenia allò ho puc resistir tot jejeje)

A més cada vespre veníen tots els veïns a tocar la guitarra i el guitarrón, ja tinc un domini de les cançons nicas que fa por!

Ah, tema mosquits!!! Encara m'han respectat força. El primer dia em van atacar d'una manera força bèstia però després no m'han tocat gens, suposo que ja em van agafar confiança igual que el gat, els dos gossos, els dos porcs i les infinites gallines que corríen per aquella casa. Cada nit he dormit amb una aranya al costat del llit, al principi em pensava que estava morta, però no, la molt mala bèstia estava viva, al final li vaig posar nom i tot. Ahir sí que va ser força durillo, al capçal del llit es va instal·lar una família d'escabats que m'han vigilat el son durant tota la nit. No m'han atacat!!!

No entraré amb el tema latrines perquè no vull que la crònica es converteixi en una pel·lícula de terror.

A la comunitat hi ha forces problemes... sobretot d'alcoholisme. Vam arribar a les entranyes del vici quan ens van convidar a pendre un licor casero il·legal a casa d'un dona de la comunitat. I ahir amb l'excusa que era el nostre acomiadament es van beure una quantitat de ron sobre humana, tots els homes van pillar un taja... va ser divertidísssim.

Ara d'aquí a una estona agafarem un bus cap a León, on passarem tres dies de relax i civilització!!! Després pujarem cap a Aguas Amarillas una altra comunitat productora de café. Qaun torni d'allà ja intentaré deixar una altra nota al bloc.

Doncs res nens i nenes per Nica tot genial, no patiu que estic molt bé i de moment no he agafat cap mal de panxa ni res per l'estil.

Un petó nica gegant!!!