Granollers de Rocacorba.
El menjador està ple de gent. Gairebé tots hem begut una quantitat considerable de cervesa.
Decideixo sortir.
Arribo al mirador. Obro una cervesa ben freda. M’encenc una cigarreta. Miro el cel estrellat. Penso i gaudeixo de la solitud del moment.
S’acaba la cigarreta.
Veig una ombra, s’asseu al meu costat. Estem cinc minuts callades. El silenci diu més que qualsevol paraula que en aquell moment ens poguéssim dir.
Ens mirem.
Decidim entrar a compartir aquests moments de felicitat amb els nostres amics que ens estan esperant a dins, al voltant de la llar de foc, menjant xistorres bevent cervesa, rient i compartint un munt de cinc minuts de felicitat.
2 comentaris:
Felicitat fugaç... cal estar ben atents, quan arriba un d'aquests moments que el cor ens roba... i treure'n profit, gaudint-ne.
Molt bonic
Publica un comentari a l'entrada