Entre taxis i rates

Matagalpa, 22 d'agost del 2007, 11:45h am

Hola de nou,

suposo que aquesta serà l'última entrada des de Nica. El viatge s'acaba i la nostre agenda està a tope entre reunions amb la contrapart i ganes de visitar aquest espectacular país.

Ara fa una horeta acabem de baixar de les comunitats de El Roblar i de La Corana on hem provat lo del "turisme rural". La cosa ha estat completament absurda, les cases on en hem allotjat estàvem plenes d'animals mutants!!! Avui he viscut la nit més surrealista al costat de la Laia i l'Ori, els meus companys de casa d'aquests dies de "turisme". Mentre estàvem dormint tranquilament sento que l'Ori salta al meu llit... jo flipada li pregunto el motiu de l'assalt al meu catre... total que l'home estava envoltat d'escarbats i el llit més "net" d'animals era el meu, per tant hem decidit dormir junts per fer front als bitxos conjuntament. Minuts més tard, i ja amb la llum oberta per tal de tenir més controlada la situació, sentim que la Laia crida... endevineu què era? Una rata de temany descomunal l'ha atacat en ple son... Com veieu aquí a Nica del turisme de terror en diuen rural....

Abans d'aquest mega turisme, i seguint l'estil de vida Nica, ens van deixar un dia més a Matagalpa per problems logístics (vista l'experiència encara sort!). Aprofitant que teníem un dia més a la civilització, en Pep, en Jordi i jo vam agafar tota la roba bruta dels companys i vam pujar a un taxi perquè ens portés a una "lavanderia". Sabeu quan va trigar el paio a trobar-ne una? 38 minuts i 4 parades de taxi per preguntar als seus compatriotes nicas. Lo millor és que, un cop la va trobar ens va portar a casa d'un sastre que ens va rentar la roba amb la seva màquina de rentar... tot un espectacles!!! I a més ens la va torna xopa i amb unes quantes peces de menys!!!

Després d'aquesta gran aventura amb el taxi mentre els altres companys estàven a un concertillo de Carlos Mejía Godoy, en Pep, en Jordi i jo (els eterns companys de taxi) ens vam voler marcar una pijada i vam tornar a pujar a un cotxe. Així que amb la nostra pinta de cheles cutres li demanem al taxista que ens porti al millor restaurant de la ciutat. Ja us podeu imaginar... tot i que vam sopar super bé (de fet sempre que al plat no hi ha frijoles, o gallopinto ens menja bé) tampoc era per tirar cuets. L'experiència sociològica, però, no va tenir preu.

Bé gent, aquestes són les últimes notícies des de Nica!!!

Se us troba molt a faltar!!!

Molts petonets,

esther

ATOM: moltes felicitats!!! Guarda'm un finde per mi que això ho hem de celebrar!!!

DAVID: per tu també moltes felicitats!!! Al proper COH ho celebrem amb ron de Nica!!!

A LA RESTA DE LA GENT: un altre cop merci pels vostres missatges!!!