Ara feia molts de dies que no tenia la necesstiat d'escriure res. Estic sola a la Facu, envoltada de llibres, cultura i sobretot soledat. És impressionant com canvien els espais amb o sense gent. Un lloc tan ple de vida com la Universitat avui està buida, i a més plou.
Aquest cap de setmana, a la festa d'en Xecu i la Núria, me'n vaig adonar de lo aprop, però a la vegada que lluny podem arribar estar uns dels altres i el que arribo a necessitar a molta de la gent que m'envolta, tot i que gairebé mai els hi demostro.
Ara me n'adono de lo molt que us necessito envoltada de la solitud de l'estudi i la incomprensió de la societat d'haver escollit el camí de les humanitats i de la recerca.
En fi... continuarem lluitant.
Molts petons!!!
Peru es l'India "panxita"
Fa 13 anys
2 comentaris:
ei noieta!! merci pel comentari! :D
espero que vagi tot molt bé per les Calunyes ! i petonet i ens veiem aviat!
Sandra
També es pot sentir solitud estant envoltat de gent, i viure aïllat i sentir-se acompanyat dels que t'estimes.
La solitud tampoc està tan malament. Si més no deixa que ens adonem de les coses que parles ;-)
Interessant el blog!
Publica un comentari a l'entrada