Hola a tot@s. Avui penjo un dels escrits que m'agrada més. Els 33cl. n'han fet una versió genial, merci nens i nena!
A més per mi és molt especial perquè la vaig escriure a València l'últim any que vaig anar als Premis Octubre. Com veureu la poesia intenta reflectir la sensació que es té quan perds aquella llum que et pensaves que seria la teva guia per sempre.
Res si algú té alguna altra interpretació la pot deixar escrita als comentaris.
Una besadeta a tot@s.
A més per mi és molt especial perquè la vaig escriure a València l'últim any que vaig anar als Premis Octubre. Com veureu la poesia intenta reflectir la sensació que es té quan perds aquella llum que et pensaves que seria la teva guia per sempre.
Res si algú té alguna altra interpretació la pot deixar escrita als comentaris.
Una besadeta a tot@s.
Mil llums de colors
em vigilen cada nit
quan surto al balcó
a contemplar els meus pensaments
Avui petita estrella
has deixat de brillar
Què farà el vell pescador
a qui guiaves sense fi?
Es perdrà en la immensa foscor
dels seus vells records,
de temps on potser
hi havia algú que l’esperava
amb la mateixa il·lusió
d’aquell dia,
on la lluna el va saludar
amb el més bonic dels seus somriures
Ara, sense la teva llum,
la sorra de l’anhel
l’afogarà
en el més profund de l’oblit,
en el més profund dels sons
esther
esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada